dimarts, 17 de maig de 2016

NEOCLACISISME

CARACTERÍSTIQUES DEL NEOCLASSICISME


Va sorgir en la segona meitat del S.XVIII com un estil oposat al Rococó.

  • Segueix els ideals de la il.lustració
  • Recuperació dels temes mitològics (grecs i romans)
  • Busca l'equilibri i la simetria a través de línies rectes. 
  • Es desenvolupa principlament a França.      

ARQUITECTURA
  • Es van edificar arcs de triomf, esglésies que semblaven temples romans i columnes conmemoratives com les romanes.
  • Un exemple d'arquitectura neoclàssica són l'"Església de la Madeleine" o la"Columna Vendôme" tots dos a París.
  • Els dèspotes il·lustrats van patrocinar la cultura i l'art com a forma d'exaltació del seu poder.
ESCULTURA
El més gran exponent va ser l'italià Canova. 

PINTURA
  • Es reprodueixen fets de la seva època.
  • Es busca l'exaltació de la història de l'antiga Roma que era identificada amb els seus ideals.
  • Destaca el pintor Jacques-Louis David "Jurament dels Horacis", "Jurament del Joc de Pilota", "La coronació de Napoleó" o "Mort de Jean-Paul Marat".

EL MODERNISME CATALÀ 2

EL MODERNISME CATALÀ
El Modernisme a Catalunya va tenir una gran expansió, ja que el país estava obert als corrents procedents d'Europa, per tal d'afermar les seves diferències amb Espanya i reforçar els seu nacionalisme polític després d'una llarga decadència que va començar a la derrota del 1714 i la posterior pèrdua dels drets i institucions.


Els Modernistes, creien en la imaginació creativa com a creadora de símbols, al contrari que els eclèctics que pensaven en l'art com a representació objectiva de la realitat. De fet, el Modernisme representa a tot el món i en especial a Catalunya la llibertat per la creació de noves formes anteriorment no acceptades, traient l'art de l'encarcarament acadèmic.


El Modernisme català no només reflecteix en la seva arquitectura la riquesa ornamental sinó que també manifesta un interès per mantenir i renovar les tècniques tradicionals de construcció i decoració, utilitzant materials antics com el totxo i nous, en aquella època, com el ferro i també noves tècniques ceràmiques.




Arquitectes:
Antoni Gaudí
A Catalunya l’artista més conegut i important és Antoni Gaudí. En el marc d’un poderós ressorgiment de la cultura catalana: la Renaixença, la rica burgesia industrial, culta i nacionalista, acceptarà el nou moviment perquè en ell es barregen la  tradició, novetat i refinament. Aquesta vitalitat cultural i cosmopolita de la fi de segle a Catalunya va unida al desenvolupament de la indústria, especialment la metal·lúrgia.
Gaudí passa artísticament per diversos períodes. En un principi està influenciat pel eclecticisme francès, com es pot comprovar en la Cascada del Parc de Barcelona. Posteriorment viu una etapa oriental caracteritzada pel fort ús del color com per exemple el Palau Güell de Barcelona, si bé ja apareixen en ell els seus típics arcs parabòlics a les portes, i un personal estil d’inspiració biològica


La obra per excelència de Gaudí és la Sagrada Família on encara ara, l’obra es manté inconclusa. De les tres façanes projectades només acaba la de la Nativitat, de la que parteixen quatre altes torres circulars rematades amb mosaics que brillen sota la llum del sol. Tracta la decoració com si fos una espectacular escultura plena de formes capricioses i abundant decoració vegetal, plenament modernista. En els frontons, tallats en pedra, emergeixen diverses estàtues que representen escenes de la vida de Jesús. L’esquema gòtic està patent en el temple, i tots els elements tenen un valor simbòlic per motivar als fidels. El fascinant resultat és una arquitectura de somni que sembla irreal.


Obra.-
A Barcelona: Bellesguard, Casa Andreu Calvet, Casa Batlló, Casa Vicens, Col.legi Santa Teresa, Escoles Sagrada Família, La Pedrera, Pavellons Güell , Palau Güell, Park Güell, Sagrada Família , Tanca Finca Miralles .
A La Pobla de Lillet: Xalets de Catllaràs, Jardins Artigas.
A Mataró: Cooperativa Obrera.
A Montserrat: Via Crucis (1er misteri de Glòria).
A Santa Coloma de Cervelló: Colònia Güell .
A Garraf (Sitges): Cellers Garraf .

Lluís Domènech i Montaner (1850-1923)
Lluís Domènech i Montaner va demostrar des de jove la seva passió per a la arquitectura. Exercí una gran influència en la difusió del Modernisme.

Les seves obres es caracteritzen per una barreja de racionalisme constructiu i de fabulosa decoració inspirada en l'arquitectura hispano-àrab i en el gust pel dibuix curvilini.

En el Restaurant del Parc de la Ciutadella, s'ofereixen solucions que s'avancen al seu temps que desenvolupa més endavant en el Palau de la Música Catalana (que te un fantàstic recobriment de mosaic, ceràmica i vitralls policroms), i en els edificis projectats des d'aquella data.
Les esmentades característiques es donen també en els seus principals conjunts arquitectònics (exemple: L'Hospital de Sant Pau a Barcelona i l'Institut Pere Mata de Reus).
Una interessant característica dels treballs de Domènech i Montaner és la seva evolució cap a la lleugeresa que també es fa evident en el Palau de la Música Catalana. Això s'oposa a l'evolució de Gaudí cap a una edificació més i més pesant (com La Pedrera).








Obra:
A Barcelona: Casa Fuster, Casa Lamadrid, Casa Lleó i Morera, Casa Thomas, Museu de Zoologia, Editorial Montaner i Simón, Hospital de Sant Pau, Palau de la Música Catalana, Palau Ramon Montaner.
A Canet de Mar: Ateneu Obrer , Castell de Santa Florentina, Casa Roure (Ca la Bianga), Restaurant la Misericòrdia.
A Olot: Casa Solà-Morales.
A Reus: Casa Gasull, Casa Navàs, Casa Rull , Institut Pere Mata .

Josep Puig i Cadafalch (1867-1957)
Arriba a ser arquitecte municipal des dels 24 als 29 anys, època en que construeix alguns del seus primers edificis en aquesta ciutat.
Va anar desenvolupant àmpliament les seves qualitats.
A part de la seva activitat professional com a arquitecte, desenvolupa una àmplia labor política en el camp del catalanisme.
El 1917, el va substituir com a President de la Mancomunitat de Catalunya desenvolupant un ambiciós pla d'escoles i institucions culturals, així com nous museus al Parc de la Ciutadella de Barcelona, activació de les excavacions d’Empúries, noves carreteres i un important desenvolupament de l'agricultura a Catalunya.
Se’l considera l'últim representant del Modernisme i el primer del Noucentisme.

La seva obra es pot dividir en tres períodes ben diferenciats:
La primera època, l'època rosa (Modernisme), pren com a símbol la casa pairal aristocràtica catalana i cerca la inspiració en models nòrdics. A aquesta època pertanyen la Casa Martí (1896), la Casa Macaya , la Casa Amatller (1900) i sobretot la Casa de les Punxes o Casa Terrades (1905).


Obra:
A Barcelona: Casa Macaya, Casa Martí (Els 4 gats), Casa Muley-Afid, Casa Muntades, Casa de les Punxes, Casa Sastre Marquès, Casa Serra, Fàbrica Casaramona , Palau Baró de Quadras , Torre Pastor de Cruïlles .
A Argentona:  Casa Garí, Casa Puig i Cadafalch .
A Lloret: Creu de terme, Ermita Verge de Gràcia, Panteó Costa (Cementiri) .

LA PEDRERA

                                                 

                                             ANTONI GAUDI.


  • La Pedrera és també coneguda com la Casa Milà.
  • Construït entre 1906 i 1912 per l’arquitecte Antoni Gaudí.
  • L’any 1984 és Declarat Patrimoni Mundial de la UNESCO.
  • Allotja un important centre cultural de referència per la ciutat de Barcelona.
  • Es troba al Passeig de Gràcia de Barcelona amb la cantonada del Carrer Provença.
  • Va ser un encàrrec de l'empresari Pere Milà i Camps i de la seva dona Roser Segimon i Artells..
  • És considerada una obra innovadora en comptar amb una estructura de columnes i plantes lliures de murs de càrrega.
L'EDIFICI
  • L'edifici té 1.323 m² construïts per planta en un solar de 1.620 m²
  • És un edific del modernisme català
  • És el resultat de dos edificis que s'estructuren entorn de dos patis que il·luminen els 9 nivells.
  • Una de les parts més destacades és el terrat, coronat de badalots o sortides d'escala, ventiladors i xemeneies. Construïts amb maó de pla recoberts amb calç, trencadís de marbre o de vidre, tenen una funció arquitectónica específica i, esdevenen veritables escultures integrades a l'edifici.
  • Dels pisos cal destacar els cels rasos de guix amb relleus de gran dinamisme, el treball de la fusta de les portes, les finestres i el mobiliari avui desaparegut.
ESTRUCTURA DE L’EDIFICI
  • La Casa Milà es caracteritza per la seva façana que queda alliberada de les funcions de mur de càrrega connectant-se a l'estructura interior de cada pis.
  • Aquest sistema constructiu permet, d'una banda, grans obertures a la façana, que faciliten l'entrada de llum als habitatges.
  • L'estructuració dels diferents nivells en planta lliure, de manera que totes les parets poden ser enderrocades sense afectar l'estabilitat de l'edifici.

LA FAÇANA

  • La façana està composta per grans blocs de pedra calcària.
  • Vista des de l'exterior es poden distingir tres parts: el cos principal dels sis pisos amb blocs sinuosos de pedra; els dos pisos de golfes, un bloc reculat, amb un canvi de ritme en les ondulacions similars a onades marines, amb una textura més llisa i blanca, amb buits petits que semblen troneres; i per últim, el cos del terrat.
  • De la façana original de Gaudí han desaparegut algunes reixes dels locals de la planta baixa.

VESTÍBUL I PATIS:
  • La Pedrera presenta una solució absolutament original en la resolució del vestíbul perquè no es tracta d'un espai tancat i fosc, sinó obert i diàfan per la seva connexió amb els patis interiors.
  • Els vestíbuls són llocs de pas i  visibles per qui accedeix a l'edifici.
  • El sòl dels patis se sosté sobre uns pilars de ferro colat.
  • Com a paviments de la casa Milà, Gaudí va utilitzar un model de parquet de formes d'escaire i amb fustes de dos colors, així com un paviment hidràulic de peces hexagonals de color blau i motius marins.
  • L'accés és  protegit per una immensa porta de forja
  • La peça central va ser construïda en unes drassanes interpretant la intenció de Gaudí de representar el timó del vaixell de la vida.

LES GOLFES
  • Aplicació de l'arc parabòlic com a estructura de sustentació de la coberta.
  • A les golfes s'ubicaven els safareigs en una estança diàfana sota una coberta en volta catalana subjecta per 270 arcs parabòlics de diferents alçàries.
  • Les golfes semblen el costellam d'un animal enorme com la forma d'una palmera i que configuren un terrat gens convencional, similar a un paisatge de valls i turons.
  • La forma i ubicació dels patis interiors fa que els arcs s'elevin més quan l'espai s'estreny i baixin quan l'espai s'eixampla. 




EL TERRAT I LES XEMENEIES
  • Apareixen al terrat sis badalots o sortides d'escala, quatre dels quals recoberts de trencadís de ceràmica i alguns d'ells rematats amb  una creu doble.
  • Vint-i-vuit xemeneies algunes agrupades torçades per tal que en surti millor el fum.
  • Els badalots allotjaven també els dipòsits d'aigua alguns d'ells presenten unes formes cargolades.
  • L'aspecte de les xemeneies semblen protegir els badalots amb fragments de marbre i trencadís de rajoles de València
  • I una de les xemeneies està coronada amb capelletes de vidre.

dilluns, 9 de maig de 2016

SITUACIÓ DE LES OBRES DE GAUDÍ, MUNTANER I CADAFALCH

OBRES DE GAUDÍ A BARCELONA:

Bellesguard  -  Carrer de Bellesguard, 16  

Casa Batlló - Passeig de Gràcia, 43 
Casa Vicens - Carrer de les Carolines, 18-24
Col.legi Santa Teresa -
Escoles Sagrada Família - Situat al recinte del temple expiratori de la Sagrada Família. 
La Pedrera, -  Provença, 261-265 
Pavellons Güell - Av. de Pedralbes, 7
Palau Güell Carrer Nou de la Rambla, 3-5 
Parc Güell  
Sagrada Família - Carrer de Mallorca, 401
Tanca Finca Miralles - Passeig de Manuel Girona, 55 

OBRES DE LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER A BARCELONA:


Casa Fuster - Passeig de Gràcia, 132
Casa Lamadrid - Carrer Girora, 113 
Casa Lleó i Morera - Passeig de Gràcia, 35
Casa Thomas - Carrer de Mallorca, 293,
Museu de Zoologia -
Editorial Montaner i Simón - 
Hospital de Sant Pau - Carrer de Sant Quintí, 89 
Palau de la Música Catalana - Carrer Palau de la Música, 4-6
Palau Ramon Montaner Carrer de Mallorca, 278


OBRES DE JOSEP PUIG I CADAFALCH A BARCELONA:
  
 
Casa Macaya -
  Passeig de Sant Joan, 108
Casa Martí (Els 4 gats) - Carrer de Montsió, 3 
Casa Muley-Afid - Passeig de la Bonanova 


Casa de les Punxes - Carrer del Rosselló, 260
Casa Sastre Marquès - Carrer Eduardo Conde, 44
Casa Serra - Carrer de Roger de Llúria, 125
Fàbrica Casaramona - Carrer de Mèxic, 36-44  

Palau Baró de Quadras - Av. Diagonal, 373
Torre Pastor de Cruïlles - Ctra Vallvidrera al Tibidabo 102-104







































OBRES D'ANTONI GAUDÍ A ALTRES PARTS DE CATALUNYA:

A Mataró: Cooperativa Obrera.
A Montserrat: Via Crucis (1er misteri de Glòria).
A Santa Coloma de Cervelló: Colònia Güell .




OBRES DE LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER A ALTRES PARTS DE CATALUNYA:
 
A Canet de Mar: Ateneu Obrer , Castell de Santa Florentina, Casa Roure (Ca la Bianga), Restaurant la Misericòrdia.
A Olot: Casa Solà-Morales.
A Reus: Casa Gasull,Casa Navás, Casa Rull , Institut Pere Mata .



OBRES DE JOSEP PUIG I CADAFALCH A ALTRES PARTS DE CATALUNYA:



A Argentona:  Casa Garí, Casa Puig i Cadafalch .
A Lloret: Creu de terme, Ermita Verge de Gràcia, Panteó Costa (Cementiri) .
A Mataró:  Ajuntament , Casa Coll i RegàsCasa Parera , Casa Sisternas , El Rengle , La Beneficència.


 

dimarts, 3 de maig de 2016

CARACTERÍSTIQUES DEL MODERNISME CATALÀ

                                         RESUM 

El Modernisme és un moviment cultural que es produeix a Europa a finals del segle XIX i principis del XX. Malgrat que aquest moviment cultural de recerca de noves formes i expressions afecta a totes les manifestacions de l'art i el pensament, i és on es mostra amb ple sentit.


Catalunya el Modernisme té unes dimensions i una personalitat especial que fa que puguem trobar manifestacions per tot arreu de la geografia catalana i en edificacions de molts diversos tipus. El moment històric és idoni, creixement econòmic i reafirmació nacional.


L'agricultura s'orienta cap a l'exportació , la indústria en general, viu un moment expansionista, també el comerç i les finances gaudeixen d'excel·lent salut a les grans ciutats del país, on i han iniciat la seva expansió urbanística amb els plans d'eixample.


Aquesta situació a Catalunya contrasta amb un moment especialment pessimista a Espanya, on la pèrdua de les darreres colònies americanes posa en crisi el concepte de l'Estat espanyol i manifesta de forma meridiana l'anquilosament de les estructures de l'estat i la manca de modernitat en l'economia i la societat espanyoles.


L'arquitectura modernista, per una banda, la modernització de les tècniques de construcció, al mateix temps que conserva elements tradicionals i enllaça amb l'estil gòtic amb el que guarda un cert paralel·lisme. És una arquitectura decorativa, integradora en l'edifici de totes les arts plàstiques. Els arquitectes són sovint decoradors també d'interiors i dissenyen tots els detalls. Hi ha una reivindicació de les artesanies en un moment de domini industrial.

Com a trets generals de reconeixement de l'estil modernista podem definir: el predomini de la corba sobre la recta, l'asimetria, el dinamisme de les formes, el detallisme de la decoració en la recerca d'una estètica per se, l'ús freqüent de motius .


- Manifesta un interès per mantenir i renovar les tècniques tradicionals de construcció i decoració, utilitzant materials antics com el totxo i nous (en aquella època) com el ferro i també noves tècniques ceràmiques.

- Predomina la corba sobre la recta.

- Hi ha riquesa i detallisme en la decoració.

- Els artistes utilitzen freqüentment motius vegetals.

- Tenen gust per la asimetria.

- L’esteticisme és refinat.

- Les formes són dinàmiques.



                                                  MAPA

 

ANTONI GAUDÍ
A BARCELONA (BARCELONÈS): BELLESGUARD, CASA ANDREU CALVET, CASA BATLLÓ, CASA VICENS, COL.LEGI SANTA TERESA, ESCOLES SAGRADA FAMÍLIA, LA PEDRERA, PAVELLONS GÜELL , PALAU GÜELL, PARK GÜELL, SAGRADA FAMÍLIA , TANCA FINCA MIRALLES .


Lluí
s Domènech i Montaner

 Barcelona (Barcelonès): Casa Fuster, Casa Lamadrid, Casa Lleó i Morera,Casa ThomasMuseu de ZoologiaEditorial Montaner i SimónHospital de Sant PauPalau de la Música Catalana, Palau Ramon Montaner.

Canet de Mar (Maresme): Ateneu Obrer ,Casa Roure Restaurant la Misericòrdia.

 Olot (Garrotxa): Casa Solà-Morales.

 Reus (Baix Camp): Casa Gasull, Casa NavàsInstitut Pere Mata .


Josep Puig i Cadafalch



 Barcelona (Barcelonès): Casa MacayaCasa Martí (Els 4 gats)Casa Muley-AfidCasa MuntadesCasa de les PunxesCasa Sastre Marquès,Casa Serra, Fàbrica Casaramona , Palau Baró de Quadras , Torre Pastor de Cruïlles .

Argentona (Maresme): Casa Garí, Casa Puig i Cadafalch .

 Lloret (La Selva): Creu de terme, Ermita Verge de Gràcia, Panteó Costa (Cementiri) .

 Mataró (Maresme): Ajuntament , Casa Coll i RegàsCasa Parera , Casa Sisternas , El Rengle , La Beneficència.