ANTONI GAUDI.
- La Pedrera és també coneguda com la Casa Milà.
- Construït entre 1906 i 1912 per l’arquitecte Antoni Gaudí.
- L’any 1984 és Declarat Patrimoni Mundial de la UNESCO.
- Allotja un important centre cultural de referència per la ciutat de Barcelona.
- Es troba al Passeig de Gràcia de Barcelona amb la cantonada del Carrer Provença.
- Va ser un encàrrec de l'empresari Pere Milà i Camps i de la seva dona Roser Segimon i Artells..
- És considerada una obra innovadora en comptar amb una estructura de columnes i plantes lliures de murs de càrrega.
L'EDIFICI
- L'edifici té 1.323 m² construïts per planta en un solar de 1.620 m²
- És un edific del modernisme català
- És el resultat de dos edificis que s'estructuren entorn de dos patis que il·luminen els 9 nivells.
- Una de les parts més destacades és el terrat, coronat de badalots o sortides d'escala, ventiladors i xemeneies. Construïts amb maó de pla recoberts amb calç, trencadís de marbre o de vidre, tenen una funció arquitectónica específica i, esdevenen veritables escultures integrades a l'edifici.
- Dels pisos cal destacar els cels rasos de guix amb relleus de gran dinamisme, el treball de la fusta de les portes, les finestres i el mobiliari avui desaparegut.
ESTRUCTURA DE L’EDIFICI
- La Casa Milà es caracteritza per la seva façana que queda alliberada de les funcions de mur de càrrega connectant-se a l'estructura interior de cada pis.
- Aquest sistema constructiu permet, d'una banda, grans obertures a la façana, que faciliten l'entrada de llum als habitatges.
- L'estructuració dels diferents nivells en planta lliure, de manera que totes les parets poden ser enderrocades sense afectar l'estabilitat de l'edifici.
LA FAÇANA
- La façana està composta per grans blocs de pedra calcària.
- Vista des de l'exterior es poden distingir tres parts: el cos principal dels sis pisos amb blocs sinuosos de pedra; els dos pisos de golfes, un bloc reculat, amb un canvi de ritme en les ondulacions similars a onades marines, amb una textura més llisa i blanca, amb buits petits que semblen troneres; i per últim, el cos del terrat.
- De la façana original de Gaudí han desaparegut algunes reixes dels locals de la planta baixa.
VESTÍBUL I PATIS:
- La Pedrera presenta una solució absolutament original en la resolució del vestíbul perquè no es tracta d'un espai tancat i fosc, sinó obert i diàfan per la seva connexió amb els patis interiors.
- Els vestíbuls són llocs de pas i visibles per qui accedeix a l'edifici.
- El sòl dels patis se sosté sobre uns pilars de ferro colat.
- Com a paviments de la casa Milà, Gaudí va utilitzar un model de parquet de formes d'escaire i amb fustes de dos colors, així com un paviment hidràulic de peces hexagonals de color blau i motius marins.
- L'accés és protegit per una immensa porta de forja
LES GOLFES
- Aplicació de l'arc parabòlic com a estructura de sustentació de la coberta.
- A les golfes s'ubicaven els safareigs en una estança diàfana sota una coberta en volta catalana subjecta per 270 arcs parabòlics de diferents alçàries.
- Les golfes semblen el costellam d'un animal enorme com la forma d'una palmera i que configuren un terrat gens convencional, similar a un paisatge de valls i turons.
- La forma i ubicació dels patis interiors fa que els arcs s'elevin més quan l'espai s'estreny i baixin quan l'espai s'eixampla.
EL TERRAT I LES XEMENEIES
- Apareixen al terrat sis badalots o sortides d'escala, quatre dels quals recoberts de trencadís de ceràmica i alguns d'ells rematats amb una creu doble.
- Vint-i-vuit xemeneies algunes agrupades torçades per tal que en surti millor el fum.
- Els badalots allotjaven també els dipòsits d'aigua alguns d'ells presenten unes formes cargolades.
- L'aspecte de les xemeneies semblen protegir els badalots amb fragments de marbre i trencadís de rajoles de València
- I una de les xemeneies està coronada amb capelletes de vidre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada