dilluns, 15 de febrer de 2016

Resum Art Gòtic (Treball realitzat individualment)

ART GÒTIC
L’art gòtic és propi de la Baixa Edat mitjana (S.XIII – XV) que es caracteritza per grans canvis socials i econòmics.
L’església va continuar tenint molta importància i poder, tot i que naixerien les Universitats a les ciutats per trencar amb el monopoli cultural. Crist deixà de ser aquell Déu temible, distant, solemne, jutge per convertir-se en un Déu més humanitzat, que ama i perdona els homes i els hi promet la salvació.
La revitalització de les ciutats i la burgesia comportarà la construcció de grans catedrals. Quan més alta i gran fos la catedral més important era la ciutat i més rics els burgesos que la finançaven i per tant a més comerciants atreien. Les Catedrals eren símbols de la importància de la ciutat. També es construïren edificis civils: palaus, ajuntaments, llotges.
ARQUITECTURA
- Edificis més alts i més grans que en el romànic.
- Les característiques principals de l’arquitectura gòtica van ser:
  • Sostres construïts amb voltes de creueria, que permetien l’alleugeriment dels murs.
  • Arc propi, l’arc apuntat o ogival.
  • Tendència a la verticalitat ja que s’incrementava l’alçada dels edificis.
  • Murs més prims i més alts que permetien fer-hi més obertures perquè entres més llum.
  • Rosasses.
  • Contraforts exteriors que deixaven de ser massissos i es convertien en arcbotants.
ESCULTURA
- Es situaven sobretot a les portalades de les esglésies.
- Els temes eren menys dramàtics i radicals que en el romànic.
- Es representaven moltes marededéus amb el nen.
- El centre principal de l’escultura gòtica va ser França.
PINTURA
- Es va caracteritzar per l’assoliment progressiu de les lleis de la perspectiva i de l’anatomia, i per esforçar-se a mostrar més naturalitat.
- L’espai a l’interior de les esglésies destinat a les representacions pictòriques va minvar atesa la major grandària i nombre d’obertures fetes als murs.
- Les característiques principals de la pintura gòtica van ser:
  • Major naturalitat i expressivitat de les representacions.
  • Colors brillants.
  • Introducció de fons i paisatges a les obres.
- La pintura sobre fusta i els retaules van assolir un alt grau de perfeccionament.

dimarts, 9 de febrer de 2016

CONCEPTES I ACTIVITATS DE L'ART ROMÀNIC

     -LA FRAGMENTACIÓ POLÍTICA DE L'IMPERI ROMÀ: 



L’any 395 l’imperi Romà es dividí en dos territoris independents: l’imperi Romà d’Orient i l'imperi Romà d’Occident. L’Imperi s’enfonsà definitivament el 476 fruit de les invasions dels pobles germànics, i a Europa i a la conca mediterrània es produí la repartició política següent:

-Imperi Bizantí, continuació de l’imperi Romà d’Orient.
-L’Europa occidental, dividida en diversos regnes germànics.
-Els dominis musulmans, fruit dels territoris conquerits pels àrabs o per pobles convertits a l’islam.

      -L'IMPERI BIZANTÍ:

-Va resistir les invasions dels pobles bàrbars i no posat a fi fins al segle XV.
-L'emperador Justinià I el Gran (527-565) va intentar reconstruir l'antic Imperi Romà.
-El 867 i el 1059 va ser la seva màxima esplendor.
-Al final del segle XI entra en decadència.

       -L'EXPANSIÓ DE L'ISLAM:

-Poble originari de la península d'Aràbia
-Els àrabs eren politeistes (cada tribu tenia els seus déus).
-Al segle VII sorgeix l'Islam.

     -LA CONQUESTA DE LA PENÍNSULA:

-Va iniciar-se l'any 711.
-Es va estendre fins la Gal.lia, on van ser derrotats pels francs (732).
-El territori conquerit pels musulmans s'anomena Al-Andalus.
-Al Andalus va passar per diferents etapes on el territori s'anava dividint.
-L'any 1492 van ser derrotats pel reis Catòlics.
   
     -ELS ORÍGENS DE CATALUNYA:

-Al s. V els visigots s'instal.laren i no marzarem fins al s.VIII.
-Catalunya va seguir sota la ruralització de l'Imperi Romà.
-Les ciutats eren governades per bisbes i governadors visigots.
-Els musulmans van invadir Catalunya al s.VII.

      -LA SOCIETAT FEUDAL:

     LA REVOLUCIÓ FEUDAL

-Al s.XI, el feudalisme era el sistema que configurava l'organització política i social.
-Feudalisme vol dir: posessió territorial d'un senyor feudal.
-Aquest sistema apareix per diferents motius:  els reis li demanava fidelitat a un noble a canvi de terres.

    L'ORGANITZACIÓ  DE LA SOCIETAT FEUDAL
-La societat s'organitzava en: oratores, bellatores i laboratores.
-Els priviliegats , no pagaven impostos i podien ser tant com bellatores, oratores i vilans (serveixen als priviliegats).

     LA PAU I LA TREVA DE DÉU
L'església organitza unes assemblees per pacificar els territoris on s'estableix la pau de Déu i la treva de Déu.
Aquesta dicta l'excomunió de qualsevol que.
-Assalti  qualsevol edificació
-Agredeixi/injuriï alguna figura religiosa
-Robi béns de l'església
-Destrueixi/cremi cases
-Ataqui a qualsevol
-I no es pot cometre cap acció violenta en determinats dies o festes religioses.

     -LA SOCIETAT RURAL DE L'EDAT MITJANA:

     EL DOMINI FEUDAL


-El sr.feudal dominava la terra i es dividia:

1.El domini directa
2.El domini útil

-Es va construir el molí, el forn i la ferreria per  augmentar les rendes. Els pagesos havien de pagar per utilitzar aquests espais.

     EL VASSALLATGE

Els nobles prometen fidelitat al rei i aquest els hi proporciona terres.

L'acte ratificat per l'Església té dues parts:

-El monarca ofereix terres i protecció al vesall, i aquest li ofereix total fidelitat.
-El senyor li lliura una espasa, com a símbol de poder sobre el castell i les terres.

     -LA SOCIETAT URBANA MEDIEVAL:

      LA DECADÈNCIA DELS NUCLIS URBANS

La gran majoria de la població de la societat europea és pagesa i viu en masos o viles petites.

La ciutat es redueix a:

-Autoritat polítiques i eclesiàstiques
-Artesans urbans, que treballen per les autoritats
-Ciutats emmurallades, organitzades al voltant del palau reial i de la catedral.
-Els artesans pertanyen al mateix gremi
-Els mercats s'instal·len a les places i els privilegats són els únics a l'abast del comerç

     -L'ECLOSIÓ DE LA SOCIETAT URBANA

La societat es diversifica i es divideix així:
-ARTESANS
-COMERCIANTS
-NOBLES I SENYORS FEUDALS

Es descobreixen noves rutes comercials, terres... i fan que el negoci s'incrementi, Els burgesos s'enriqueixen al mateix temps que els nobles.

preguntes de l'art romanic



1. Quin any es produí la divisió de l'imperi romà?
 L'any 395.
2. Com quedà dividida la conca mediterrània?
 Entre l'imperi Bizantí, l'Europa Oriental i Occidental i el territori musulmà.
3. On estava situada Bizanci?
 A l'antic imperi Romà d'Orient.
4. En quina data va ser presa dels turcs? Quin significat especial té aquesta data?
L'any 527-565, va ser important perquè es volia reconstruir l'antic imperi.
5. A quin segle neix l'islam?
 Al segle VI
6. On s'originà l'Islam?
 A Aràbia al segle VII.
7. Quan es va iniciar la conquesta musulmana de la península Ibèrica?
L'any 711.
8. Digues les fases per les que va passar l'ocupació musulmana.
 Primer va arribar al territori visigot, al 715 ja el dominava, va arribar fins la Gal·lia i el 1492 van ser derrotats pels reis Catòlics,
9. En quina data va acabar la predominància musulmana a la Península Ibèrica? Quin significat especial té?
 El 1492, és especial perquè es va descobrir Amèrica.
10. Quin poble es va establir a la Península Ibèrica amb la desaparició de l'imperi Romà?
 El poble dels visigots.

11. Què era la Marca Hispànica? Com estava organitzada?
 Era una b
arrera/frontera perquè els musulmans no poguessin conquerir més territori. Estava organitzada per comtats i comtes.
12. Com es va aconseguir la independència dels comtats catalans?
 Perquè van deixar d'estar designats per els reis francs i van ser heredats.
13. Quina casa comtal va prendre més importància a través d'aquest procés?El Casal de Barcelona.
14. Què és el feudalisme?
 És un sistema que organitza l'economia i la societat dels països de l'Occident europeu.
15. Fes una esquema de la societat feudal.










16. En què consistia la treva de Déu?
 Era una seria de ''regles'' que la església va posar, per calmar les guerres entre els nobles. Consistia a l'excomunió de tot aquell de que sembres la maldat.
17. Explica com era el domini feudal.
 El domini podia ser tant com directe o útil.
18. En què consistia la relació del vassallatge? Quins avantatges tenien els privilegats?
 Consistia en què el monarca li demanava al privilegats fidelitat a canvi de terres i protecció.
El privilegats tenia poder sobre les terres i el castell.