dilluns, 14 de març del 2016

ART ANTIC: ROMA


   CARACT. DE L'ART ROMÀ
  • Precupació en l'arquitectura, pel joc de masses que ve pels elements usats en la construcció
  • Arquitectura mes colossal
  • Es crearà el retrat en l'arquitectura 
  • Roma va ser la creadora del relleu històric, continu i narratiu  

  FASES DE L'ART ROMÀ 

  *Període de la república S. VI (cap al 510) al S. XXVII a.C
  *Període August: epoca clàssica 27 a.C al 14 d.C
  *Període imperial:
  - De Tiberi a Tajà 14-11
  - De Adriano a Alejandro Sever 117-235
  - De Maximiliano a Constantí 235-315
  
  ARQUITECTURA ROMANA
  
Les principals caract. són:
  -Monumentalitat i el significat que expressa, aixó donat per la idea de la immortalitat
  -Utilitaria, pràctica i funcional. Noves construccions i desenvolop. a l'arqitectura militar: basíliques termes... 
  -Dinàmica, ocupació de elements constructius com l'arc i la volta
  -Materials utilitzats: pedra tallada, formigó, maó, fusta, mampuesto. Es solia revestir amb estrucat, plaques de marbre o ornamentació de mosaics o pintra
  -Ordre toscà i jònic, també era molt freqüent la superposició de ordres en edificis molt alts
  -Apareixen les garlandes i els bucarinos com a elements com a elements decoratius.
  - Superposició de arc i la llinda.

  PRINCIPALS DIFERENCIES ENTRE L'ARQITECT. ROMANA I GREGA 

 - La romana és una arqitect. més ornamentada
 - Novedat en termes decoratius
 - Major perfecció dels monuments
 - Els edificis tenen un gran utilitarisme 
 - L'arquitect. és  civil i militar, davant de l'arquitect. religiosa de Grècia
 -  Més dinàmica, més estètica
 -  L'arc, la volta i la cúpula són més utilitzats enfront del llinda de Grècia

  EDIFICACIONS ROMANES
  Hi havia els teatres, els temples i els monuments funeraris pero surgèixen de nous.  
  
  -Basíliques: Eren palaus de justícia i també llotges.

  -Arcs triomfals: Es dedicaven a honra d'algun vencedor  i es derrocaven després d'haver passat ell en triomf.
  -Termes o edificis de banys per al servei públic.

  -Amfiteatres, no coneguts pels grecs. Eren de planta circular o el · líptica.
  
  -Circs: Servien per a les carreres de carros com els grecs hipòdroms però tenien una espina o mur coronat d'estàtues al llarg de la línia mitjana.
  
  -Ponts i Aqüeductes.

  -Calçades: Bé fundades i sòlidament empedratsque partint de Roma arribaven fins als extrems de l'Imperi.
  
  -Fòrums

Així mateix, van edificar tipologies ja conegudes però reinterpretades:

  -Els Temples: els romans van disposar els temples d'una manera similar als dels grecs  fins que per fi es van modificar disminuint el nombre de columnes exteriors o substituint-les per pilastres abovedando.

  -Sepulcres: Unes vegades consistien senzillament en un deixant una simple làpida sobre el nínxol que guardava les restes. També van arribar a formar-prolongades sèries de sepulcres i panteons de família i enterraments subterranis.

  -L'Habitatge: la casa romana primitiva era de planta més o menys rectangular, Tenia un pati al centre (atrium) al que s'obrien els locals. El local principal era el tablinium, on es guardaven els arxius familiars.  Més endavant, per un pretès influx grec, es va obrir un altre pati a la part posterior, envoltat de columnes: el peristil.

ESCULTURA ROMANA
En la escultura romana estar clar la influencia helénica i particularment en el caracter i també amb la influencia etrusca sobre tot en el realisme del retrat.

ESCULTURA RELIGIOSA
-En els temas mitologics trobaras fundamentalment copias de algunes obres grègas.


EL RETRAT
-El retrat es la aportacio romana més original a la escultura. També el seu origen esta en una antiga partica funementaria del cultre a los bampasats que era la del crear les imagines maiorum.

PERIODE REPUBLICA

-En els retratsde de epoca republicana la escultra romana es un dels gran realismes com els rasgons facials molt acentuats, la escultura consisteix en un busto curt que sol representa el cap i el coll.

RETRATS IMPERIALS

-En els retrats dels primersemperadors principals del segle I d.C es va observa una tendencia fins a cert idealisme per influencia a grècia per el que pudem parla del realisme idealitzarlo en el que les rasgons més acusadors es disimulaba.

EL RELLEU ROMA
-Els principals caracteristiques son la idealització en els temas religiosos i el realisme i el caracter narratiu en els de caracter historic.

LA PINTURA ROMANA 

- Les pintures es trobaven en les parets de les cases dels romans més adinerats , generalment es tracta de " pintura al fresc " , tot i que també està documentada la " pintura sobre taula " .

ESTILS POMPEYANOS
- Primer estil o d' incrustació ( segles II aC i I aC ) : El més antic, imita revestiments de marbres .

- Segon estil , arquitectònic o de perspectiva ( del segle I aC al I dC ) : Els murs s'adornen amb representacions arquitectòniques fingides i intents de perspectiva ; també s'introdueixen temes figurats , paisatges i bodegons .

- Tercer estil, ornamental o de parets reals ( contemporani de l'anterior ) : Es caracteritza per posar els elements arquitectònics en primer pla , subratllant el mur i fent un efecte de finestra . Les arquitectures que apareixen són fantàstiques , introduint- garlandes i amorets en escenes generalment grogues sobre fons foscos.

- Quart estil o d'il·luminisme arquitectònic ( segle I dC ) : S'hi reprèn la perspectiva del segon període però s'usen més colors i més elements decoratius , introduint formes arquitectòniques molt diverses, requadres amb escenes mitològiques i paisatges imaginaris.

PINTURA DE SOBRETAULA

- La pintura sobre taula va haver de ser habitual , com passava a Grècia , però en tractar- de materials peribles no s'ha conservat , excepte casos excepcionals , com els Retrats del Fayum , d'una necròpolis egípcia del segle II .

EL MOSAIC

- El mosaic era la decoració aconseguida per mitjà de petites peces de pedra , terracota o vidre ( les tessel·les ) , amb les que es formaven decoracions de motius geomètrics o figurats . S'utilitzaven per a la decoració dels sòls , encara que en alguns casos , en habitatges d'extrema riquesa , apareix en les parets.

OPUS SECTILE

- El més rudimentari , imita tasques de marbres o pedra mitjançant grans peces , fragments de diferent grandària de marbre que s'acoblen formant un dibuix de tema figuratiu o composicions geomètriques ( cercles , quadrats, formant diferents composicions ) .

OPUS TESELLATUM

- Quan la mida de les tessel·les és superior a 1 cm . Mitjançant aquestes petites tesellas , es formen escenes, desenvolupant veritables composicions pictòriques.

OPUS VERMICULATUM

- Quan la mida de les tessel·les és inferior a 1 cm . El mosaic es concep en aquest cas com una simple imitació de la pintura , buscant-se un acostament als efectes que aconsegueix el pintor amb el seu pinzell . Per a això s'utilitzen cubs summament reduïts ( d'uns pocs mil·límetres d'aresta ) i es busquen les màximes gradacions de color.

OBRES DEL QUATROCENTTO I CINQUECENTTO



  OBRA PICTÒRICA DEL QUATROCENTTO:
  
   EL NEIXEMENT DE VENUS
   
  1. Descripció de l’obra a nivell material i tècnic
  
  -DimensionsMesura 278,5 centímetres d'ample per 172,5 cm d'alt/ Està pintat sobre un llenç
  -Material: Tremp (pigment + ou). Pintura molt brillant i lenta de secar.

  2. El color i la composició del quadre
  
  El color i el dibuix
-Les formes están definides per el color
-Els colors de la obra són groc, granate, blau, verd,vermell, blanc... Són colors secundaris.
  Utilitza colors complementaris, ja que utilitza barreges de colors càlids i freds a la vegada.
-Descriure la composició dels colors: harmonia, contrastos i no té relació amb la realitat.

Composició estructura
-Els volums de la obra estan compensats
-Sí, gràcies al fons de les muntanyes i el llac. Tipus de perspectiva: frontal
-No, no fan servir plans forçats ni irreals
-El punt central és Venus, llavors tots els dibuixos van dirigits cap a ella.
-Els focus de llum venen del mar, i si, es natural.


  3. L’obra a nivell formal

-Identificació del gènere pictòric: Mitològic
-El tema representat és la representació del neixement de Venus.

4. El significat de l’obra i la seva identificació

-Vol transmetre serenitat i ballesa de la deesa
-La obra va ser pintada en el període del primer reneixement
- Jo, en el primer que m'he fixat es en la deesa Venus i la petjina que esta a sobre, ja queés el centre del cuadre i són dues figures generalment grans.
  

  OBRA PICTÒRICA DEL CINQUECENTTO:

LA GIOCONDA

 1. Descripció de l’obra a nivell material i tècnic
  
  -DimensionsLes seves mides són de
77 cm x 53 cm/ Està pintada sobre una taula de àlber.
  -Material: Està pintada amb pintura al oli
 
2. El color i la composició del quadre

  El color i el dibuix
  -Les formes están definides pel dibuix
  -Els colors de la obra són groc, marró, blau, certs tons de color verd... Una barreja de colors freds i colors calents.
Utilitza colors complementaris, ja que utilitza barreges de colors càlids i freds a la vegada.
-Descriure la composició dels colors:  contrastos i si que té relació amb la realitat.

Composició estructura
-Els volums de la obra estan compensats i equilibrats
-Sí, gràcies a les onades del mar i la illa del darrera. Tipus de perspectiva: frontal
-No, no fan servir plans forçats ni irreals
-El punt central és el coll de Gioconda i les muntayes de radera el seu cap.
-Els focus de llum venen dels rius i el cel, i si, és real.
  
  3. L’obra a nivell formal

  -Identificació del gènere pictòric: Paisatgisme i Retrat
  -El tema representat és la Gioconda o Mona Lisa (la dona de Francesco Bartolomeo de Giocondo,Lisa Gherardini)
  4. El significat de l’obra i la seva identificació

  -Simplement ha representat és a Lisa, intenta representar a una dona el màxim realpossible
  -La obra va ser pintada en reneixement
  - Jo, en el primer que m'he fixat es el la seva cara i en la manera que esta asseguda, i despres m'he fixat en el fons.
  

dilluns, 7 de març del 2016

L’arquitectura barroca


 l'arquitectura 


L’arquitectura barroca destaca per l’exuberància i la teatralitat. Els arquitectes es preocupaven per l’espai on s’havien d’ubicar els edificis que construïen i d’aquesta manera sorgí a Europa l’urbanisme.
Els arquitectes barrocs abandonen les línies regulars dels edificis renaixentistes i van imposar un estil marcat per les formes dinàmiques i complexes. En el cas dels temples, es torçaven les columnes, es trencaven i es corbaven els frontons, es creaven grans escalinates i enormes columnates, etc, perquè es volia atreure l’atenció del vianant per fer-lo passar a l’interior. (Portalada de la catedral de Solsona Portalada barroca de la catedral de Solsona, del segle XVIII i Façana de l'Obradoiro de la catedral de Santiago de Compostel·la La façana de l'Obradoiro (1738-49) de la catedral de Santiago de Compostel·la, obra cabdal del barroc a la península Ibèrica). Destaquen els arquitectes italians Francesco Borromini i Carlo Maderno, i els espanyols José Benito de Churriguera, Pedro de Ribera i Lorenzo Rodríguez. 

L’escultura barroca
L'escultura barroca es caracteritza pel moviment, per l’expressió dels sentiments extrems al rostre, per la teatralitat dels gestos i per un realisme cru.
La concepció del cos humà s’allunya del cànon grecoromà. La màxima preocupació és el realisme i, per tant, l’expressivitat de les figures, que s’aconsegueix amb contorsions, postures forçades i la representació del moviment. (David David (1619), de Bernini , el rapte de Prosèrpina El rapte de Prosèrpina, de Bernini (Galleria Borghese, Roma) i el baldaquí de l'altar major de la basílica de Sant Pere de Roma El Baldaquí, obra de Bernini, a l'altar major de la basílica de Sant Pere de Roma, obres de Bernini).

La pintura barroca
La pintura barroca es caracteritza pel realisme dels personatges, es dóna molta importància a la llum que fa ressaltar les figures sobre la penombra del quadre. S’accentuen les línies diagonals que creen inestabilitat i moviment sobre la tela.
Rembrandt (1606-1699) (L'home del casc d'or L'home del casc d'or, de Rembrandt (Museu de Berlín), Aristòtil amb el bust d'Homer Aristòtil contemplant el bust d'Homer, de Rembrandt, El retorn del fill pròdig El retorn del fill pròdig, dibuix del pintor holandès Rembrandt, Lliçó d'anatomia La lliçó d'Anatomia del Doctor Tulp (1634), de Rembrandt (Mauritshuis, la Haia) i El molí El molí, obra de Rembrandt (1606-1669)) i el valencià Josep de Ribera (1591-1652) (Martiri de sant Bartomeu Martiri de sant Bartomeu, obra de Josep de Ribera i Cucó) seran els capdavanters del clarobscur, de la distribució de les llums i de les ombres de tal manera que produeixin un efecte de relleu en les pintures. La temàtica és sobretot religiosa, mitològica o heroica (Caravaggio Catarina obra del pintor italià Michelangelo Merisi da Caravaggio).
Velázquez (1599-1660), pintor de cort, és un dels representants més destacats dels quadres de gènere, destinats a decorar l'àmbit familiar i que contenen escenes quotidianes (Felip IV de Castella Felip IV de Castella, per Diego Rodríguez de Silva y Velázquez, El príncep Baltasar Carles El príncep Baltasar Carles, per Velázquez, La rendició de Breda La rendició de Breda (1635), també anomenat <i>Les llances<r>, de Diego Rodríguez de Silva y Velázquez (Museo del Prado, Madrid), Las Meninas Las Meninas , de Diego Rodríguez de Silva y Velázquez i La Venus del mirall La Venus del mirall, obra de Diego Rodríguez de Silva y Velázquez). Als Països Baixos trobem a grans paisatgistes, com ara Vermeer (1636-1675) (Franz Hanfstaengl Muchen Franz Hanfstaengl Muchen, de Jan Vermeer, Dona jove amb una gerra d'aigua Dona jove amb una gerra d'aigua, de Jan Vermeer, La carta d'amor La carta d'amor, de Jan Vermeer i Dona vestida de blau Dona vestida de blau, de Jan Vermeer).

L’art barroc als Països Catalans
la arquitectura civil és insignificant, mentre que en la religiosa es manifesta sobretot en els cambrils; el de la Mare de Déu dels Desemparats de València (1652) Interior de la basílica de la Mare de Déu dels Desemparats de València, la capella de la Santa Cinta Capella de la Santa construïda per Diego Martínez, a la seu de Tortosa, a Tortosa, etc.
Del tipus d’església de nau única amb capelles laterals destaquen la de Sant Nicolau (1673), a València, i la de Betlem (1680-1730) Vista de l'església de Betlem, a Barcelona, i, entre els presbiteris, el de la seu de València.
Quant a les façanes, cal distingir tres etapes:
-la de trànsit (portals de Sant Francesc i de la seu, de Palma de Mallorca).
-la més barroca (catedrals de Girona Façana barroca de la catredral de Girona i de Tortosa).
-la de parament corbat (seu de València).
Pel que fa a l’escultura, excel·liren Agustí Pujol, Lluís Bonifaç, els Tramulles i Josep Simó Xoriguera, el Vell, pare de Josep Benet Xoriguera, el cognom del qual serví per a denomiar el barroc castellà (xoriguerisme). A Manresa reixiren els escultors eclesiàstics (els Grau, els Sunyer i els Pedró); Vic constituí un altre nucli important amb els Costa i els Moretó. A València cal citar els Capuç. (Renaixement, barroc i neoclassicisme als Països Catalans L'edat moderna).

italia

ANÀLISI D'UNA OBRA DEL QUATROCCENTO (PINTURA)


1. Documentació General

1.1. Nom del quadre: El Naixement De Venus.
1.2. Què s’hi veu? L'arribada de Venus sobre una petxina i els déus Zèfir, Cloris i Flora esperant-la a la platja.
1.3. Quan es va fer? Entre l’any 1482 i el 1486.
1.4. Qui és l’autor? Sandro Botticelli.
1.5. On es troba o es trobava? A la Galeria Uffizzi (Florència, Itàlia).
1.6. Quin era el context polític, social, econòmic, cultural, etc. del moment? L’obra es va realitzar durant l’època del Quattrocento, incluida dins del període artístic del Renaixement.

2. Anàlisi Formal

2.1. Com és la pintura? Estètica suau i el·laborada, fons bastant senzill i personatges molt detallats.
2.2. Suport utilitzat? Llenç (tela).
2.3. Tècnica pictòrica? Tremp.
2.4. Composició? Els personatges estan distribuits en l’escena de manera bastant equilibrada, encara que la que destaca més és la deesa Venus.
2.5. Il·luminació i color? Els personatges destaquen molt gràcies al contrast entre aquests i el fons, ja que són molt detallats i el fons és bastant senzill.
2.6. Expressa repòs, moviment, força, etc.? Expressa moviment, serenitat i pau.
2.7. Hi ha text inclòs? No.

3. Interpretació

3.1. Quin tema és? Tema mitològic.
3.2. Amb quina finalitat es va pintar? Compleix la funció d’explicar uns fets llegendaris/mitològics.
3.3. Qui encarregà l’obra? Lorenzo di Pierfrancesco de Mèdici.
3.4. A qui s’adreçava l’obra? Al client.
3.5. Símbols? Cap.
3.6. Quines influències artístiques s’hi poden observar? Les de l’antiga Grècia.
3.7. Obra figurativa o no? Sí.
3.8. Quina sensació comunica? Sensació d’harmonia, serenitat i pau.
3.9. Si hi ha text, quina funció té? No n’hi ha.
3.10. Recursos expressius? Ús de la llum i les ombres per a destacar les figures i donar profunditat.
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0b/Sandro_Botticelli_-_La_nascita_di_Venere_-_Google_Art_Project_-_edited.jpg/405px-Sandro_Botticelli_-_La_nascita_di_Venere_-_Google_Art_Project_-_edited.jpg

ANÀLISI D'UNA OBRA DEL CINQUECENTO (ESCULTURA): DAVID


1. Documentació General

1.1. Què és? Nom de l'estàtua o grup escultòric.
És una escultura renaixentista del Cinquecento, anomenada David.

1.2. Què s'hi veu?
Mostra David preparant-se per a enfrontar-se a Goliat.

1.3. Quan es va fer? Cronologia.
Entre els anys 1501 i 1504.

1.4. Qui en va ser l'autor?
L’autor va ser l’italià Miquel Àngel.

1.5. On es troba o es trobava?
Es pot trobar a la Galleria dell'Accademia de Florència.

1.6. Quin era el context polític, social, econòmic, cultural, etc., del moment?
L'època del Renaixement es caracteriza per ser una de les grans aportacions a l'art i la cultura. Aquesta obra va ser creada durant el període del Cinquecento.

2. Anàlisi Formal

2.1. Com és l'estàtua o grup escultòric?

És una estatua del Renaixament.

2.2. Material utilitzat?
Marbre blanc de Carrara.
2.3. Tècnica escultòrica?
Pedra tallada, consiteix a eliminar el residu d’un bloc fins aconseguir la forma desitjada.
2.4. Forma/dimensions.
L’escultura té una altura de 5'17 metres.

2.5. Tipologia.
Escultura de bult rodó.

2.6. Cromatisme?
No, només es distingeix el propi color del marbre.
2.7. Expressa moviment, repòs, força..?
No expressa moviment, sinó repòs.
2.8. Com es disposen les parts de l'escultura?
En una sola part, el propi David.

2.9. Estil.
Renaixement; Cinquecento.
2.10. Quines diferències i semblances presenta aquesta obra respecte d'altres del mateix indret i/o període?
La representació de presonatges mitològics o llegendaris, la tècnica i material escultòric, la representació de moviment i/o repòs, la serenitat de les expressions, etc.

3. Interpretació
3.1. Quin tema és?
S’hi veu representat David, un ésser llegendari grec.
3.2. Amb quina finalitat es va fer? Quina funció compleix?
Amb la finalitat d’ensenyar i explicar la mitològia grega, la creença que tenien.

3.3. Qui encarregà l'obra?
L'Òpera del Duomo.
3.4. A qui s'adreçava l'obra?
A la població.
3.5. Símbols.
Cap.
3.6. Quines influències artístiques s'hi poden observar?
Influències de l'Antiga Grècia.
3.7. Obra figurativa o no?
Sí, ja que no és abstracte.
3.8. Comunica sensació de força, seguretat, dinamisme, inestabilitat, estabilitat?
Sensació d'estabilitat, força, seguretat, poder, etc..